Category > Cuidar-se a un/a mateix/a
La pastilla anticonceptiva moderna: sens dubte és segura!
Sabies que algunes píndoles modernes són més perilloses?
Investigadors d'estudis de la píndola pagats per les farmacèutiques?
Ja en els anys 70 la comunitat mèdica en general va comunicar que ‘la píndola és segura’. Avui, més de 50 anys després, l’opinió pública sobre els anticonceptius hormonals és que les versions actuals funcionen a un nivell hormonal inofensiu i que amb tota certesa són segures.
No obstant això, diversos autors que han dut a terme recerques exhaustives han comprovat que aquesta afirmació és absolutament errònia.
La píndola és segura per evitar l'embaràs però no es segura per a la salut de les dones
Solem creure que com més temps porta alguna cosa en el mercat, més es millora i, per tant, més segura és.
És veritat que les pastilles d’avui dia tenen menys hormones sintètiques, perquè els estudis han demostrat que es necessiten menys hormones artificials per apagar l’ovulació de la dona.
Les píndoles originals tenien nivells molt més alts d’estrogen sintètic, l’hormona artificial que s’utilitza per interrompre l’ovulació de la dona i evitar l’embaràs.
Ara bé, el que està causant problemes de salut és el fet que el cicle femení saludable d’una dona s’apagui i no si s’apaga amb moltes o poques hormones artificials.
Per descomptat que més hormones poden causar més mal, però això és com amb el tabac, una mica de tabac és igualment perjudicial que molt de tabac.
Si mirem les estadístiques de les demandes farmacèutiques per danys deguts a l’ús d’anticonceptius hormonals, podem adonar-nos que això és només la punta de l’iceberg.
Per exemple, “Bayer HealthCare Pharmaceuticals, el fabricant de Yaz i Yasmin, les marques d’anticonceptius més populars de l’actualitat, va pagar 2.040 milions de dòlars per a resoldre més de 10.000 demandes per coàguls de sang fins a gener de 2016.
Van pagar altres 57 milions de dòlars a les víctimes d’atacs cardíacs i vessaments cerebrals i 21,5 milions de dòlars a les quals van sofrir danys en la vesícula biliar.
Aquestes xifres probablement han augmentat, ja que diversos milers de casos segueixen sense resoldre’s i el nombre de lesions, morts i demandes continuen augmentant”.[1]
“No eren només les més majors, amb sobrepès o enteses com ‘de risc’ les implicades en aquestes demandes. Una gran proporció eren les dones joves, en forma i sanes que havien pres les píndoles de Yaz o Yasmin”.[2]
Aquestes anticonceptius tenien una fórmula diferent que contenia una nova progesterona sintètica (progestina) anomenada drospirenona. Es van convertir en les més populars a nivell mundial, ja que van ser percebudes i utilitzades com el ‘producte de bellesa’ perfecte per moltes dones, que presumien d’haver perdut pes, lluir una pell perfecta, guanyat talla de sostenidor i tot això combinat amb l’anticoncepció.[3]
Abans d’això, dos estudis publicats per Bayer havien afirmat que la píndola no tenia un risc major que altres pastilles anticonceptives del mercat. De fet, la nova formulació dels anticonceptius hormonals com Yaz conté drospirenona i s’ha descobert que és de 2 a 3 vegades més probable que causi coàguls de sang que les generacions anteriors.
L’Agència Francesa de Seguretat dels Medicaments (ANSM) va publicar les proves que les noves píndoles eren responsables del doble de morts que les fórmules més antigues. Es va acusar a Bayer d’haver ocultat intencionadament dades sobre les taxes de risc de coàguls sanguinis, d’utilitzar tècniques de màrqueting per a convèncer a les dones que Yaz i Yasmin eren fàrmacs miraculosos, pagar a revistes femenines perquè defensessin les píndoles i a experts perquè les promocionessin en els seus llibres i xerrades.[4]
De fet, l’any 1980 es va aprovar la Llei Bayh-Dole, una legislació que permetia a les institucions acadèmiques i als investigadors participar en els beneficis de les patents que ajudaven a desenvolupar. Això significava que els investigadors, que se suposa que són neutrals i independents i no han de tenir cap interès en els resultats dels seus estudis van començar a ser pagats per les grans farmacèutiques.
Imagineu la situació! Els investigadors que tenen la funció de demostrar la seguretat d'un medicament són pagats per l'empresa que vol treure aquest producte al mercat per a obtenir molts beneficis.
És una bogeria!!!
Així que això ens demostra que és súper important fer la nostra pròpia recerca i obtenir informació, ja que no podem limitar-nos al que ens diu la indústria de la salut.
La veritat és que en els últims 60 anys no hi ha hagut cap estudi que demostri que la píndola sigui segura. Tots els estudis mostren els enormes riscos per a la salut tot i que sempre apareixen arguments sobre els beneficis per sobre dels riscos.
La salut de les dones mai ha estat el centre d'atenció quan s'ha investigat sobre la píndola.
Sempre es tracta d’evitar en la mesura que sigui possible els embarassos no desitjats, la tan anomenada llibertat sexual i els enormes beneficis econòmics.
Referències:
[1] GASKINS, Mike, (2019), In The Name of The Pill, Amazon Fulfillment, Polònia, 2019.
[2] GRIGG-SPALL, Holly, (2013), Sweetening the Pill: Or How We Got Hooked on Hormonal Birth Control, Zero Books, Winchester, Regne Unit, Washington, EUA, 2013.
[3] GRIGG-SPALL, Holly, (2013), Sweetening the Pill: Or How We Got Hooked on Hormonal Birth Control, Zero Books, Winchester, Regne Unit, Washington, EUA, 2013.
[4] GASKINS, Mike, (2019), In The Name of The Pill, Amazon Fulfillment, Polònia, 2019
