Categoria > El cicle femení, El cos de la dona, Testimonis
Ser Dona i els nostres Cicles
Arreglar o millorar les coses o...?
Enamorar-se de...?
ALGUNA COSA NO FUNCIONA...
Testimoni de Monica
Tenia períodes irregulars i em van diagnosticar la síndrome d’ovaris poliquístics. Em van donar la píndola, la qual cosa va regularitzar el meu cicle. ‘Funcionava’ perquè tenia un cicle regular i una ‘regla’, però tenia sobrepès, estava profundament deprimida i, en general, estava en conflicte amb mi mateixa i amb el món. Així que continuava tenint la síndrome d’ovaris poliquístics i a més ara amb els símptomes afegits.
Vaig iniciar un camí en el qual pogués entendre el meu cos més profundament, incloent el meu cicle menstrual. Vaig investigar i vaig parar atenció a la nutrició, em vaig fer més proves per a revisar les meves hormones i vaig treballar amb professionals de la salut per a entendre el meu cicle menstrual més íntimament, per a veure com i/o què podria estar comunicant-me.
Va resultar ser que aquesta era una forma en la qual el meu cos es comunicava amb mi, dient-me que alguna cosa no estava bé i que era necessari prestar més atenció. Amb el suport de professionals, vaig començar a canviar aquesta relació amb mi mateixa i amb el meu cos. Vaig començar a deixar d’ignorar el que el meu cos compartia amb mi i vaig començar a abraçar la bellesa interior, inclòs el fet de la meva delicadesa… una cosa amb la qual no m’havia identificat! A més, jo sempre era molt sensible al que ocorria al meu voltant, sempre m’havia sentit sensible al que ocorria al meu voltant amb la gent en diferents ambientis de la meva vida, però no sabia com lidiar amb això, així que em posava a la defensiva. En comprendre millor la manera en la qual tot està relacionat, té sentit que aquesta sigui una de les raons per les quals els meus períodes estaven desordenats. Vaig començar a escoltar el que ocorria en el meu cos i com estava amb mi, observant els canvis que es produïen mes a mes.
Al principi, al sentir-me tan malament, volia que tot ‘s’arreglés’ o ‘millorés’, però gràcies al suport rebut vaig començar a veure i a adonar-me que el meu cos estava en un bucle que em mostrava com estava vivint. Vaig començar a veure que tenia el poder de canviar això i fer un gir a tot el que estava vivint. En lloc de quedar-me estancada o disgustada per com eren els meus períodes, podia començar tenir una major relació amb el meu cicle i el meu cos, establint i desenvolupant una relació més íntima i profunda amb mi mateixa, com mai abans ho havia fet.
Pot sonar extrany, però em vaig enamorar de mi, del meu cos i del que m’estava mostrant. Vaig deixar de lluitar contra el món i vaig començar a abraçar-me a mi mateixa. Vaig notar que els meus períodes cada vegada eren menys dolorosos, menys irregulars i em sentia menys bloquejada en el meu cos.
Vaig veure molt clarament que no hi havia res «dolent» en mi, el meu cos només m’estava mostrant com havia estat vivint. Així que tots els canvis que vaig fer per a honrar al meu cos van ser des de l’obertura i la curiositat, amb la voluntat de deixar les coses que ja no m’ajudaven i abraçar el que realment m’ajudava.
