Category > Consentiment, Cuidar-se a un/a mateix/a, Relacions
Testimoni de Consentiment
"No vaig ser violada però tampoc vaig donar el meu consentiment"
"Haig de deixar de ser educada. No és un contracte."
"Sentir-se com una persona i no com un objecte."
“Em va costar molt explicar el que estava mal durant molt de temps. Li vaig retornar el petó quan ella em va besar. Mai li vaig dir que parés. No trobava les paraules per a dir-los als meus amics per què m’estremia quan em tocava. Ella i jo mai parlarem mentre succeïa. De tant en tant jo deixava de moure’m, els meus braços penjaven i els meus ulls es desviaven i em concentrava en l’esquerda del sostre de la meva habitació. Ella continuava, més ràpid i amb més força, i a vegades quan tornava ella acabava, i a vegades no. Crec que mai es va adonar que estava anada. A vegades em pregunto per què no vaig dir que no, on van ser tots els meus ‘no’ cada vegada que els vaig necessitar.”
“No vaig donar el consentiment a la meva primera parella sexual. Enteneu això, no vaig ser violada però tampoc vaig donar el meu consentiment i desafortunadament, això és així per a moltes altres joves i nenes al voltant del món. En créixer, la societat ens ha condicionat a cedir a unes certes pressions. Fins i tot tan ‘conscients’ i independents com ens hem tornat, moltes de nosaltres encara tenim sexe amb les nostres parelles i altres persones sense donar el nostre consentiment.”
“Em van ensenyar la mecànica del sexe però res sobre com ha de ser el consentiment. En altres paraules, sabia com donar sexe oral, però no com negar-me a realitzar-ho. Entrar en el món de les cites amb baixa autoestima i poc coneixement va portar a moltes trobades de naturalesa ‘fastigosa’: No sabia com detenir-los una vegada començats, i sovint em sentia com si estigués per contracte obligada a anar fins al final i no esperar res a canvi. Així que ho vaig fer, encara que desitjava no haver de fer-ho.”
“Em van dir que els que es contenen fins que tenen permís són els mariques, els covards i els frikis. He trobat, oh, uns 10.000 missatges de pel·lícules que impliquen que no hi ha res més sexy que un tipus que no espera el consentiment i que no hi ha res menys sexy que un tipus preguntant si pot besar-te”.
“Primer ens besàrem, després va començar a llevar-me la roba. Va dir que durant molt de temps havia volgut veure’m així, em va dir quant li agradava. A mi també m’agradava. El moment es va tornar una cosa ‘amarga’ perquè vaig començar a témer que si arribàvem fins al final, la relació es convertiria en una cosa merament sexual. No em sentia preparada per a tenir sexe amb ell encara. Em sentia culpable per ser tan innocent i temia la seva reacció si deia que no. Fins al dia d’avui miro cap endarrere amb pesar i vergonya per ser tan ingènua.”
“De les pel·lícules vaig aprendre una cosa: En qualsevol relació, els homes són els depredadors, les dones són les preses. Les seves expressions de por i rebuig – incloent atacs físics defensius – són un joc que cal superar. Vaig aprendre que els nois guais han d’assetjar a les noies perquè aquestes els acabin estimant! El resultat d’aquestes trobades violentes és que en la majoria de les pel·lícules ella s’enamora d’ell i passen la resta de les seves vides junts”.
“Després d’un parell de copes en una festa, em vaig acostar a algú que m’agradava. Després de parlar i ballar una mica, vaig començar a besar-ho. Ràpidament em va demanar que m’anés amb ell i li vaig dir que no. M’ho va demanar una vegada i una altra. Em va dir que jo era una provocadora i que si no m’anava a ficar al llit amb ell, quin sentit tenia? Em vaig avergonyir i vaig acabar seguint-ho al soterrani, dient que no em sentia còmoda amb el sexe. Però vaig sentir que li devia alguna cosa.
Quan vam arribar al soterrani, em vaig asseure damunt d’una rentadora i em va llevar la roba. Aviat em vaig adonar que estava sola; els meus amics de dalt no podien sentir-me ni trobar-me. Tenia por No vaig dir res després dels primers “no”, però després d’això, em vaig posar la roba, em vaig aixecar i vaig pujar les escales.
Soc afortunada. En general la gent no té l’opció de sortir. Em fa recordar que el consentiment no és sexy per a alguns homes; és una obligació.”
“Tal vegada totes tenim diferents raons per a dir sí quan els nostres cossos o cors diuen no. La primera vegada que vaig tenir sexe, la idea era que jo diria que sí. No perquè hagués de fer-ho sota alguna forma de pressió, sinó simplement perquè era el més educat, com una dama. No era el tipus de dona que deia que no. I al llarg dels anys, vaig pensar que això em donava poder sobre la situació, però en realitat, em llevava encara més. Necessito trobar la meva habilitat no sols per a dir “sí” o “no”, sinó també “no aquesta nit” i “això fa mal”. Haig de deixar de ser educada sobre aquest tema. Les cites no són un contracte, i no haig de mostrar el meu afecte a través del sexe”.
“Vaig haver de reafirmar-me a cada pas. No, no vull tenir sexe. No, no vull intentar-ho. Podem parar això ara? Aquests aclariments són la forma en què se’ns ensenya a gestionar el consentiment. Però també és esgotador haver de demanar constantment que ens escoltin. És esgotador continuar posant senyals de cedir i de detenir-se. Sí, jo vaig consentir, però estic cansada de ser l’única responsable de mantenir les coses consentides. Haver de parar a l’altre constantment no dona espai per a avançar en una relació saludable i igualitària.”
“M’havia preguntat si podia besar-me. En lloc d’una llengua humida, vaig rebre una pregunta. Cada vegada que ens abraçàvem, ell preguntava si podia tocar-me. Una meravella. Era una pregunta tan simple, però mai l’havia sentit. Estava acostumada al fet que les meves parelles em toquessin els pits o el cul mentre intentava adormir-me. Mai em vaig sentir tan objecte com quan les meves parelles s’excitaven quan ni estava conscient. Escoltant aquesta simple pregunta – ‘Puc tocar-te?’ – em va recordar que hauria de sentir-me com una persona”.
