Category > Amistat, Relació amb un/a mateix/a, Relacions
Ser Complaent o Actuar de Cor?
Quina és la diferència?
Per què som complaents?
Què triem en ser complaents?
¿Cuál es la diferencia?
Recorda! No sols aprenem comportaments
un bon i un mal comportament per a una dona i per a un home.
Una persona que li agrada agradar als altres podria pensar:
“Si no faig el que la meva amiga o amic vol, s’enfadarà amb mi i deixaré de caure-li bé. La nostra amistat sofrirà. El millor serà complaure-li.”
No hi ha res dolent a ser amable, podríem dir – però detinguem-nos un moment en això.
Intentar agradar és un comportament que hem après a aplicar per a evitar reaccions en altres persones o situacions complicades, conflictes, baralles, problemes, etc.
Les raons per les quals som complaents són:
-
Falta de confiança en un mateix/a
-
Por a la ira dels altres
-
Por a la solitud
-
Culpabilitat i venjança
-
Buscar aprovació
-
Sentir la pèrdua de l’altra persona
quan en realitat no ho som !!!
Què és el que realment triem
en ser complaents?
“Estar còmode en qualsevol situació sense sentir-se provocat”.
En triar complaure a les altres persones, no sols estem evitant el que sentim, sinó també el que l’altra persona pot sentir, específicament, la seva reacció.
Si creus que pots ser una persona que li agrada agradar als/les altres, pregunta’t si estàs evitant les reaccions dels/les altres.
És súper important cuidar a les persones, però quan les complaem no els donem cap suport!
Així que, per què no actuar des del cor en lloc de intentar agradar a la resta de persones?
Ser afectuós és, en primer lloc, estimar i cuidar de nosaltres mateixos, dels nostres sentiments i del nostre cos.
Quan ens estimem, tenim el poder de triar i expressar el que sentim. D’aquesta manera, atenem les nostres necessitats i incentivem a les altres persones a ser respectuoses i a fer el mateix.
“ACTUAR DE COR ENS PERMET COMPRENDRE A L'ALTRA PERSONA, SENSE COMPROMETRE EL NOSTRE PROPI BENESTAR”
Autoestima als 13 anys
Personalment he viscut l’experiència de ser “massa amable” quan tenia 13 anys. En aquesta època, tenia una amiga que era súper dolça amb mi quan estàvem les dues soles, però quan estàvem amb altres persones, es burlava de mi. Jo, sent tan insegura com era a aquesta edat, ho acceptava per por de la solitud.
Ara, als 22 anys m’adono que aquesta noia era encara més insegura que jo i per això necessitava a algú a qui intimidar, per a sentir-se millor amb ella mateixa.
Aquesta experiència em va ensenyar a no permetre més aquest comportament i a respectar-me encara més.”
